Hem d'actuar ja!

I tenim nous videos
Joaquina ens presenta un video en el que ens xerra de com s'han adonat a ca seva de que la R més important és la de Reduïr!

 I na Lucia ens planteja unes qüestions perquè reflexionem sobre aquesta relació tan asimetrica entre èsser humà i natura.

Espècies invasores

"Home i natura: és necessari actuar JA!!!!!"
Y aqui teniu el video de Clara: ens xerra sobre algunes de les  espècies invasores de la nostra illa!!!

 

Impacte humà: hem d'actuar ja!!

"Home i natura: és necessari actuar JA!!!!!"

Aina ens fa una reflexió sobre la necessitat de consumir productes locals sempre que sigui possible per tal de disminuir l'emissió de CO2

3 d'abril 2020

Frase del dia:

 “No vayas a creer lo que te cuentan del mundo, ya te dije que el mundo es incontable” – Mario Benedetti

Climate Change. The FAQs. : científiques i científics responen, en aquest vídeo, a les preguntes d'estudiants de Secundària sobre les causes, conseqüències i possibles solucions del canvi climàtic.  

El cambio climático en España

Aqui tenéis el video que algunos compañeros vuestros han elaborado sobre los efectos que tendrá el cambio climático en España

Esperamos que lo disfrutéis!!!!!

Una mica dramàtic però....

Greenwashing

"Home i natura: és necessari actuar JA!!!!!" 

 Àfrica ha fet el seu projecte sobre el greenwashing. Un tema diferent i molt curiós i revelador!!!!

Dia del llibre

Ja està aquí!!!!

Aquí  podeu trobar l'enllaç al primer llibre que hem triat amb la intenció d'inaugurar els nostre raconet de lectura:

"El hombre que plantaba árboles", de Jean Giono

  "Una de las más hermosas y esperanzadoras fábulas .... Su autor, Jean Giono, fue un escritor francés de origen humilde que quiso mostrar con esta historia que el esfuerzo personal, por muy pequeño que sea, puede cambiar el mundo y hacerlo más habitable…..

Jean Giono vió cómo un editor, que le había encargado un texto sobre un personaje real, le rechazaba esta historia con el pretexto de que ese pastor, Elzéard Bouffier, no había existido. 

Entonces se lo ofreció a la revista Vogue, que lo publicó en el año 1954, y ,desde ese momento, permitió que cualquiera pudiera imprimirlo sin necesidad de pedirle permiso ni de retribuirle por ello. 

Dejó libre de derechos el texto para que éste, llegando así al máximo de lectores posible, fuera dejando su semilla en cuantos más de ellos mejor. Un acto generoso que ha inspirado muchos proyectos de reforestación y, algo todavía más importante, un cambio de mentalidad en personas e instituciones a lo largo y ancho del mundo. 

Quizás no de manera suficiente (no hay más que ver a qué velocidad se deteriora la masa forestal mundial y se pierden especies y más especies vegetales y animales), pero sí, como decía al principio, esperanzadora. 

Harían falta muchos Elzéard Bouffier para solucionar los gravísimos problemas medioambientales que hay hoy en día, pero si no hubiera ninguno de ellos es probable que el colapso ya se hubiera producido.

Problemas medioambientales que son también problemas del alma. De nada sirve plantar árboles fuera de nosotros si no los plantamos también dentro de nosotros. De nada sirve ayudarle a la Naturaleza exterior a regenerarse si no regeneramos al mismo tiempo nuestra Naturaleza interior. Es por eso que el tiempo no sólo no ha envejecido esta obrita extraordinaria sino que la ha rejuvenecido y hecho hoy mucho más urgente y necesaria que antes. (Jesús Aguado, La Opinión de Málaga)

Pèrdua de biodiversitat

 “Con nuestra sola existencia en el planeta, todo lo que hacemos —el auto que manejamos, los productos que usamos, la basura que tiramos, casi todo lo que escogemos y hacemos— tiene cierto impacto en el entorno y ciertas consecuencias en el futuro. (…) Es cuestión de que cada quién se pregunte si será parte del problema o de la solución. El resultado dependerá de cuántos de nosotros respondamos a los retos que nos esperan”(Nebel/Wright)

Aqui teniu un enllaç a les taules publicades amb els Indicadors de Desenvolupament a nivell mundial per consultar la pèrdua de biodiversitat els darrers anys.

Ecosistemes

 Frase de la semana: "Antes pensábamos que nuestro futuro estaba en las estrelles. Ahora sabemos que está en nuestros genes.". James Watson 

El concepte d’ecosistema va ser establert per Roy Clapham a l’any 1930, amb l’objectiu de tenir  una paraula  específica que englobés les interrelacions que s’estableixen entre les comunitats d’éssers vius i el medi fisic que els envolta.  

La definició més senzilla d'ecosistema seria la d'un sistema biològic de gran complexitat en el qual s'inclouen totes i cadascuna de les diferents interaccions que es donen, tant entre els éssers vius, com entre aquests i l'entorn en què es troben.

Classificar els diferents ecosistemes del planeta ha estat una tasca difícil a la qual s'han enfrontat nombrosos ecòlegs al llarg de la història. En l'actualitat, les classificacions més generals dels diferents tipus d'ecosistemes permet distingir-los segons el mitjà en el qual es donen. D'aquesta manera, la classificació general dels tipus d'ecosistemes que existeixen en la naturalesa és entre naturals i artificials 

i dins dels naturals hi ha:

- Ecosistemes terrestres.

- Ecosistemes aquàtics.

- Ecosistemes mixtos (aigua-terra) i aeroterrestres (aire-terra).

- Ecosistemes artificials o no naturals de paisatge modificat (creats per l'ésser humà).

Herència lligada al sexe

Frase del dia: "el prejuicio es hijo de la ignorancia".- William Hazlitt

Herència lligada al sexe
(adaptat de Ligado al sexo:INH)

Es diu lligat al sexe a un gen que es troba en un cromosoma sexual. En els èssers humans normalment es refereix als gens trobats al cromosoma X. Això es deu al fet que el cromosoma X és gran i conté molts més gens que el cromosoma , que és més petit.
En una malaltia lligada al sexe, en general els homes són els afectats perquè tenen una sola còpia del cromosoma X que porta la mutació.

Com es pot deduir de l'imatge, els homes (XY), quan presenten mutacions en els gens dels cromosomes, les expressen sempre, a diferència de les dones, que tenen dos cromosomes X, que li donen la capacitat de transportar el gen mutat sense ser expressat (portadores). És per aixó que en molts de casos es veu que els homes són més afectats per trastorns lligats al sexe.

Els trets més comuns lligatsal sexe són: l'hemofilia, el daltonisme, la ceguera nocturna congènita, alguns gens que produeixen alta pressió arterial, ....

Conceptes bàsics genètica

                                                                                                    
Aqui teniu el llistat dels conceptes  de genètica per
al mini control del dilluns 6 de febrer.

Genètica mendeliana

Problemes resolts de genètica mendeliana :clicka damunt s'imatge

HERÈNCIA I GENÈTICA

Hores d'ara imagin que ja sabeu que cada part del nostre cos, com els ulls, els llavis, el color de la nostra pell, etc. estan determinats pels nostres gens?

Ara sabem què és l'ADN, quina funció i estructura té, què és un gen, i que tenim unes cèl·lules suuuper especials anomenades gàmetes que contenen la meitat de la dotació cromosòmica i que passaran a la nostre descendència, juntament amb l'altre meitat de la todació cromosòmica d'un altre individu... Però això, estimats alumnes, ho sabem ara. Fa més de 160 anys no es sabia res d'això...

Tot i així, cap al 1866, un monjo agustí anomenat Gregor Mendel, publicà la seva investigació sobre la hibridació en pèsols i donant, per primera vegada a la història una explicació plausible de com els descendents heredaven certes característiques dels seus progenitors.

1r Treball Genètica

Frase del dia: "Dad crédito a las obras y no a las palabras" .- Miguel de Cervantes

"Les amebes" t'ajudaran a  comprendre la Genètica.

Genètica molecular

Afirma Brenner  que la nova biologia ens acosta a la comprensió de nosaltres mateixos, a l'enteniment dels humans com organismes.

"Per primera vegada podem plantejar el problema fonamental de l'home i començar a comprendre la nostra evolució, la nostra història, la nostra cultura i la nostra biologia com un tot"

Al llarg de l’historia de la biologia han existit 3 grans revolucions, si el concepte de revolució és la introducció d'un descobriment que és important per si mateix i que a més dóna lloc a un canvi radical en l'enfocament que fins aquest moment tenia la disciplina.

-       La primera revolució es va produir en 1860 amb les teories evolucionistes de Darwin i Wallace, que defensaven la universalitat de l'origen dels éssers vius.

 

-       La segona revolució va ser el descobriment de la universalitat del mecanisme de la informació biològica proposada per Watson i Crick el 1953.

L'interessant del codi genètic és que és universal per a tots els organismes. La universalitat del codi és, en si mateixa, una prova de l'evolució. Tots els organismes tenim el mateix codi genètic simplement perquè tots ho hem heretat d'un avantpassat ancestral.

-       La tercera revolució va ser el descobriment de la universalitat del disseny animal i dels processos bàsics de regulació de les funcions biològiques.

L’estudi de l’ADN, el descobriment de que l’ADN és el manual d’instruccions per fer un ésser viu i el desxiframent dels mecanismes bàsics de la funció gènica, el codi genètic i la síntesi de proteïnes, marquen l’inici de la biologia molecular.

Són aquestes tècniques de maneig d’ADN i l’ARN  les que ens permeten el clonatge de gens, la generació d’animals i plantes transgèniques, la possibilitat de teràpia gènica i els Projectes Genoma (Ginés Morata.- Saber més)

Avui en dia no hi ha pràcticament dubtes de que la Biologia  Molecular, amb els seus mètodes, units als coneixements derivats del Projecte Genoma Humà, afectaran a l’evolució de la ciència i la medicina al llarg del segle XXI. Moltes malalties seran enteses fins al seu nivell molecular; els científics entendran millor els components essencials de la vida i com funcionen les cèl·lules i els organismes.

Dins les diferents aplicacions de la Biologia Molecular podem mencionar:

- Dins el sector alimentari per exemple  en la producció de colorants, gelificants, potenciadors del sabor,  aromatitzants, saboritzants, acidulants, com l’àcid cítric, enzims, additius, etcètera.

- La creació de plantes transgèniques i el millorament genètic d’algunes plantes, per fer-les  resistents a les malalties, als insectes i a les condicions ambientals adverses, com són les sequeres o les gelades, etcètera.

- Dins el sector de la salut: las vacunes genètiques, com per exemple, els plasmidis, és a dir, uns petits anells d’ADN que provenen d’un bacteri, usats per a vacunas, han estat alterats per portar gens específics, de proteïnes fabricades per agents patògens amb capacitat per a despertar el sistema immunitari i, gràcies a la seva manipulació, han perdut aquells gens que contenen la informació de la malaltia, es a dir, preparen el cos per fer front a una possible invasió de patògens.

Un cas especial  és la introducció de mètodes de biologia molecular dins els laboratoris de microbiologia clínica, ja que suposen un gran recolzament a l’hora d’obtenir diagnòstics sensibles i específics en el menor  temps possible.  

Dins les tècniques moleculars utilitzades, la reacció en cadena de la polimerasa (PCR) ha adquirit un gran valor diagnòstic, permetint la detecció d’agents etiològics, i dels seus genotips de virulència i resistència, amb gran sensibilitat i rapidesa.( Saber més)

Què és la PCR? La reacció en cadena de la polimerasa, coneguda com PCR per les seves sigles en anglès (polymerase chain reaction) és una tècnica de la biologia molecular desenvolupada en 1986 per Kary Mullis. El seu objectiu és  obtenir un gran nombre de copies d’un fragment d’ADN particular, partint d’un mínim; en teoria basta partir d’una sola copia del fragment original, o motlle.
La seva utilitat és que després de  l’amplificació resulta molt més fàcil identificar, amb una probabilitat molt alta, virus o bacteris causants de malalties
Per a què la PCR?  Generalment, la PCR és una tècnica comú i normalment indispensable en laboratoris d’investigació mèdica i biològica per una gran varietat d’aplicacions. Entre elles s'inclouen la clonació d’ADN per a la seqüenciació, l’anàlisi funcional de l’ADN, el diagnòstic de trastorns hereditaris, la identificació d'empremtes genètiques (usades en tècniques forenses i tests de paternitat) i la detecció i diagnòstic de malalties infeccioses.  

 

Actualment la PCR ha estat la prova molecular recomanada per l’OMS per a confirmar els casos vigents de Covid-19, ja que detecten directament l’ARN, és a dir, el material genètic del virus (SARS-CoV-2) en les mostres que són preses de secrecions respiratòries de pacients. Aquest material genètic esta present en el cos abans de que es formin els anticossos, per això les proves moleculars poden detectar el virus molt prest, des de l’inici dels símptomes.

Però, les proves moleculars només poden indicar la presencia de virus durant la infecció i no indicaran si una persona ha estat infectada i posteriorment es va curar. 

 

És per això , que quan la malaltia ja està estesa dins la població, és recomanable fer les “proves ràpides”  (serològiques) , encara que no descarten el covid-19.

Aquestes proves, es fan mitjançant una gota de sang, i es detecten anticossos que produeix l’organisme quan  esta responent o ha respost en algun moment a aquesta infecció. Aquests anticossos són les IgM (immunoglobulina M) i les IgG (immunoglobulina G) que s’adhereixen al virus per desactivar-lo o eliminar-lo.

L’organisme pot tardar al menys 10/11 dies en alliberar aquests anticossos IgM i IgG , encara que puguin romandre 2/3 mesos (o més) fins que siguin indetectables, encara que el virus ja s’hagi anat.   

Per tant, si la prova es realitza a l’inici del contagi, o si la persona s’ha infectat durant la darrere setmana, hi ha una elevada probabilitat de que el resultat sigui negatiu.

Com els anticossos encara romanen quan els malalts es recuperen, les proves serològiques són útils per a saber si una persona, amb símptomes o no, alguna vegada ha estat infectada, i per donar una millor idea de l'expansió real de la malaltia.  

Si una persona ha estat exposada al virus i ha desenvolupat anticossos contra ell, ens  pot indicar que aquesta persona té al menys certa immunitat al SARS-CoV-2, “ tot i que encara  no sabem si la persona esta completament protegida o quant dura aquesta immunitat”. Les proves serològiques seran claus per a desenvolupar la vacuna contra la malaltia, segons l’OMS . 

ADN vs ARN

 Les amebes ens expliquen que l'ADN no tendria cap importància sense l'ARN:

La informació genètica

  Sabies que...?
... la quantitat d'ADN que contè una sola cèl·lula del nostre organisme, ocupa 2 metres de longitud? Com és possible???

... fins el 2003 no es va aconseguir conèixer la seqüència completa d'una molècula sencera d'ADN humà? (què per cert, anomenem GENOMA)

... ets el 99,9% igual que la resta d'humans de tot el planeta i molt, molt similar (entre un 94 i un 99%) a l'ADN d'un ximpanzè?

Després de veure els següents videos estas en condicions de responde les preguntes del teu classroom.

Què és l'ADN i com funciona?

Què és un Gen?

EL CICLE CEL·LULAR

No et sembla increïble que la teva existència comencés tant sols amb la unió de dos gàmetes per formar una sola cèl·lula diploide, i ara, mentre llegeixes això estàs format per més de 37,2 bilions de cèl·lules???? 

Ets conscient que mentre llegeixes aquesta entrada més de 500.000 cèl·lules del teu cos han mort? 

Saps que quan un bebè neix, el seu cervell té aproximadament 100.000 milions de neurones? La mateixa quantitat d'estrelles que hi ha la Via Làctea!

Tampoc et creguis que les cèl·lules s'estan dividint tot el temps. De fet, la divisió cel·lular és només una petita part en el cicle d'una cèl·lula. N'hi ha que es divideixen molt poc, com les neurones, i altres que pràcticament constantment no aturen de dividir-se, com ara les cèl·lules que formen els fol·licles pilosos. 

Aquesta setmana veurem com ocórrer aquest fenòmen: la divisió cel·lular, i com es prepara la cèl·lula per aquest procés tan meticulosament controlat.

Vos posam aquí un increïble vídeo fet amb "Time-lapse" pel National Geographic on es veu el naixament d'una salamandra des del seu orígen: la primera cèl·lula que es crea després de la fecundació, el zigot. Aquest meravellós procés que té lloc durant quasi 5 setmanes i ho podeu veure en tan sols 6 minuts. 

Ens endinsam als cromosomes!

Sabies que...?
... la quantitat d'ADN que contè una sola cèl·lula del nostre organisme, ocupa 2 metres de longitud? Com és possible???

... fins el 2003 no es va aconseguir conèixer la seqüència completa d'una molècula sencera d'ADN humà? (què per cert, anomenem GENOMA)

... ets el 99,9% igual que la resta d'humans de tot el planeta i molt, molt similar (entre un 94 i un 99%) a l'ADN d'un ximpanzè?

Tot això ho anirem esbrinant durant aquestes setmanes. Amb el  bloc de tasques del vostre classroom veurem amb més detall què són els cromosomes, què és un cariotip i els diferents àcids nucleis que podem trobar als organismes.